Sant Jordi arriba amb força al nostre club!
l'Ujier
(a) amb Un "bones tardes" mal dit (segons ens explicaria mes tard la
"Toast Master" ), va obrir la sessió en català que en honor a la
diada de St. Jordi es celebrà al nostre Club.
La
presidenta Marion Chevalier, utilitzant un català prestat pel seu amic Google, ens donà la
benvinguda. Cal dir que no va escatimar
esforços per trobar les paraules mes adients ni va deixar-se al tinter res del
que amb l'execució del seu rol li calia dir. Tot seguit cedí la paraula a
Andrea Buron qui com a Mestre de Cerimònies de la sessió, va desplegar davant l'audiència, no
solament l'odre establert del dia, sinó que també ens va embadalir amb els seus
coneixements de la llengua catalana. Per
ella varem aprendre un munt de coses entre elles de que en català, sempre es
saluda amb un "Bon Dia!" sigui l'hora que sigui, però no parà aquí la
cosa, l'Andrea també ens va oferir un munt de possibilitats per aprendre o
millorar el nostre català amb adreces incloses.... Metafòricament parlant podríem dir que el desenvolupament del
seu rol, va ser com si ens ofrenés un llibre y una rosa a tota l'audiència...el
llibre representats pels nous coneixements que aportà i la rosa, sense cap mena
de dubte, pel somriure que amb tot moment va acompanyar les seves paraules.
Bravo Andrea!!
L'equip
tècnic de la nit estava format per Isabel Valdivieso com a Correctora Gramatical, qui tot recordant a
l'insigne Pompeu Fabra, va posar la punxeta entremaliada de la nit al triar pels
oradors la paraula "xiuxiuejar"
Paraula que va fer les delícies de l'audiència... El treball de
comptadora del temps, va recaure a la Regina Fullana que l'explicà ressaltant
la seva importància a tots el presents i per últim fou en Gerad Vidal qui també,
ajudat per el Google, va presentar-nos el seu càrrec de Vigilant dels "afegitons".
No sé si fou per tractar-se d'una sessió en
català, que es va obviar el acudit, (de tots es coneguda la proverbial poca
gracia dels catalans) el cas es de que la Mestra de cerimònies va decidir que tot estava apunt per començar
els parlaments....
L'Eric
Güntermann, canadenc d'origen i amb un curt plaç de residència a Catalunya ens
deixà admirats de ho bé que s'expressa amb la nostra llengua. "M'agraden
els Reptes!" va dir, i de ben segur que l'hi agraden perquè els
aconsegueix. Amb un discurs amè va
entretenir a l’audiència explicant-nos les peripècies per guanyar la batalla al
cafè. El somriure que sempre acompanya a l'Eric va acabar reflectit en les
cares de tots el que l'escoltàvem i de ben segur que si haguéssim fet una
quiniela sobre qui finalment s'emportarà el "gat a l'aigua", tots hauríem
nomenat guanyador a l'Eric. El seu
discurs va ser sorollosament aplaudit.
Maryana
Tasheva, segona oradora de la nit va fer-nos un discurs de nivell, tant pel seu bon ús del català, curull de expressions idiomàtiques i mots catalans de
soca-rel, com pel fons emotiu del mateix. Va obrir-lo amb les paraules de
Martin Luther King:"Si parles a un
home amb un idioma que entén, li arribes al cap, si li parles amb el
SEU idioma li arribes al cor".. i
al cor ens va arribar ella, quan ens
explica que el seu motiu fonamental per aprendre el català va ser per
poder-se comunicar millor i sobretot entendre la manera de sentir i ser
del nostre poble. Gràcies Maryana i
Enhorabona pel teu més que satisfactori coneixement del català.
La
Judit Permanyer ens va traslladar al 1904 explicant-nos la versió del costumari
català, segons el qual no està gens clar qui va matar el drac...Un vídeo
il·lustratiu va obrir la seva xerrada i ella fent gala de les seves dots de
conta contes ens va guiar per la nova versió de l'historia, esquitxant-la amb
gotes d'humor i fantasia.
"Diaris
de St. Jordi", va ser el títol del discurs que en quart lloc va
regalar-nos en Jesús Salillas. Tot un krack... Que dir sobre el mateix?..Pues
que aquells que us l’heu perdut no us podeu imaginar ho molt que us hauria
agradat escoltar-lo!! El relats de les
diades de St. Jordi que ens va fer en Jesús, estaven plens de sensibilitat,
bellesa i d'una emoció sentida i sincera
que tot seguit s'apoderà de tota la sala.. de la seva ma vam guaitar als
records que la seva mare guarda inesborrables i vam gaudir d'imatges tendres de l' infància
del orador. Sabem d' aquella primera rosa, comprada amb pagues estalviades, i
hem fet camí fins a les dotze roses obsequiades en nom del pare aquesta última diada... En fi,
tot un senyor discurs... discurs? bé, jo mes aviat diria que va èsser una
conversa íntima amb Jesús. Els
aplaudiments encara ressonen ara!!
De
nou l'Andrea va agafar la paraula, aquest cop per presentar els
avaluadors. Encapçalant el torn l'Oscar
Gonzalez va donar el seu parer sobre la
relació de amor-odi amb el cafè de l'Eric. Ho va fer amb l'art que el
caracteritza i complint al peu de la lletra amb els requisits d'un bon
avaluador.
Lidia
Plaza avaluà a la Maryana, a qui li va reconèixer el mèrit del seu discurs,
ponderant l'estructura i el lèxic amprat,
alhora que donant-li alguns consells per millorar les següents xerrades.
Joan
Fabregat, s'esplaià dient-li a la Judit tots el encerts trobats en el sèu
discurs, elogià la manera en que Judit
utilitza la narrativa i crec recordar
que tant sols li va demanar una mica més d'humor.
Va
ser l'Iñaki Eguiarte qui va avaluar al Jesús Salillas. Entenc que es preguntés
espantat com s'ho faria desprès d'escoltar el discurs, però la veritat és que va
complir amb el seu càrrec com un veritable veterà. Moltes coses a elogiar però
també va saber donar consell de millora.
Els
Discursos Imprevistos de la sessió van estar a càrrec de l'Ana Villar i per uns
moments a tots els que varem arreplegar
el guant llençat, fiant-nos de la seva cara de bona nena, ens va fer passar el
mal tràngol de representar a escriptors sense èxit. La Mª Teresa Campos va ser
la reina de la nit i en Dani, la Marisol i jo mateixa varem fer el que vam
poder...
Arribà
el torn de l'avaluador general, que a aquesta humil redactora, li va semblar
que l'Isaac Riera el va brodar. Com
l'hereu de la popular cançó catalana, es llui davant de tots. Cal destacar les
paraules que dedicà a la presidenta a qui va dir que el seu català era lent
pero amb un accent d'allò més "sexy"!!
Els informes
del equip tècnic van ser força afalagadors
pel que fa als oradors, tots dins del temps i gairebé sense
afegitons. La Isabel però va esser
implacable amb els castellanismes que
els catalanoparlants varem cometre... No
li faltava raó!
De
nou la Presidenta s'adreça a tots per concloure la sessió no sense abans
demanar el parer als convidats que hi assitien, a tots ells els hi semblà que ho
vist fins aleshores els animava a tornar un altre dia. Així esperem que ho
facin. Finalment i després de recordant a tots el
poper aniversari del Toast Master Club a Barcelona a celebrar-se el proper
24 de Maig. Marion donà la paraula a
l'Ujier per a que tanqués la sessió i així ho vaig fer, contenta de haver
viscut la meva primera diada en català al Toast Master Club!
Barcelona,
24 d'Abril de 2013