Sant Jordi arriba amb força al nostre club!

l'Ujier (a) amb Un "bones tardes" mal dit (segons ens explicaria mes tard la "Toast Master" ), va obrir la sessió en català que en honor a la diada de St. Jordi es celebrà al nostre Club.

La presidenta Marion Chevalier, utilitzant un català  prestat pel seu amic Google, ens donà la benvinguda.  Cal dir que no va escatimar esforços per trobar les paraules mes adients ni va deixar-se al tinter res del que amb l'execució del seu rol li calia dir. Tot seguit cedí la paraula a Andrea Buron qui com a Mestre de Cerimònies de la  sessió, va desplegar davant l'audiència, no solament l'odre establert del dia, sinó que també ens va embadalir amb els seus coneixements de la llengua catalana.  Per ella varem aprendre un munt de coses entre elles de que en català, sempre es saluda amb un "Bon Dia!" sigui l'hora que sigui, però no parà aquí la cosa, l'Andrea també ens va oferir un munt de possibilitats per aprendre o millorar el nostre català amb adreces incloses.... Metafòricament  parlant podríem dir que el desenvolupament del seu rol, va ser com si ens ofrenés un llibre y una rosa a tota l'audiència...el llibre representats pels nous coneixements que aportà i la rosa, sense cap mena de dubte, pel somriure que amb tot moment va acompanyar les seves paraules. Bravo Andrea!!

L'equip tècnic de la nit estava format per Isabel Valdivieso com a  Correctora Gramatical, qui tot recordant a l'insigne Pompeu Fabra, va posar la punxeta entremaliada de la nit al triar pels oradors la paraula "xiuxiuejar"  Paraula que va fer les delícies de l'audiència... El treball de comptadora del temps, va recaure a la Regina Fullana que l'explicà ressaltant la seva importància a tots el presents i per últim fou en Gerad Vidal qui també, ajudat per el Google, va presentar-nos el seu càrrec de  Vigilant dels "afegitons".

 No sé si fou per tractar-se d'una sessió en català, que es va obviar el acudit, (de tots es coneguda la proverbial poca gracia dels catalans) el cas es de que la Mestra de cerimònies  va decidir que tot estava apunt per començar els parlaments....

L'Eric Güntermann, canadenc d'origen i amb un curt plaç de residència a Catalunya ens deixà admirats de ho bé que s'expressa amb la nostra llengua. "M'agraden els Reptes!" va dir, i de ben segur que l'hi agraden perquè els aconsegueix.  Amb un discurs amè va entretenir a l’audiència explicant-nos les peripècies per guanyar la batalla al cafè. El somriure que sempre acompanya a l'Eric va acabar reflectit en les cares de tots el que l'escoltàvem i de ben segur que si haguéssim fet una quiniela sobre qui finalment s'emportarà el "gat a l'aigua", tots hauríem nomenat guanyador a l'Eric.  El seu discurs va ser sorollosament aplaudit.

Maryana Tasheva, segona oradora de la nit va fer-nos un discurs de nivell, tant  pel seu bon ús del català, curull de  expressions idiomàtiques i mots catalans de soca-rel, com pel fons emotiu del mateix. Va obrir-lo amb les paraules de Martin Luther King:"Si parles a un  home amb un idioma que entén, li arribes al cap, si li parles amb el SEU  idioma li arribes al cor".. i al cor ens va arribar ella,  quan ens explica que el seu motiu fonamental per aprendre el català va ser per poder-se  comunicar millor  i sobretot entendre la manera de sentir i ser del nostre poble. Gràcies Maryana i  Enhorabona pel teu més que satisfactori coneixement del català.

La Judit Permanyer ens va traslladar al 1904 explicant-nos la versió del costumari català, segons el qual no està gens clar qui va matar el drac...Un vídeo il·lustratiu va obrir la seva xerrada i ella fent gala de les seves dots de conta contes ens va guiar per la nova versió de l'historia, esquitxant-la amb gotes d'humor i fantasia.

"Diaris de St. Jordi", va ser el títol del discurs que en quart lloc va regalar-nos en Jesús Salillas. Tot un krack... Que dir sobre el mateix?..Pues que aquells que us l’heu perdut no us podeu imaginar ho molt que us hauria agradat escoltar-lo!!  El relats de les diades de St. Jordi que ens va fer en Jesús, estaven plens de sensibilitat, bellesa i d'una emoció  sentida i sincera que tot seguit s'apoderà de tota la sala.. de la seva ma vam guaitar als records que la seva mare guarda inesborrables  i vam gaudir d'imatges tendres de l' infància del orador. Sabem d' aquella primera rosa, comprada amb pagues estalviades, i hem fet camí fins a les dotze roses obsequiades  en nom del pare aquesta última diada... En fi, tot un senyor discurs... discurs? bé, jo mes aviat diria que va èsser una conversa íntima amb Jesús.  Els aplaudiments encara ressonen ara!!

De nou l'Andrea va agafar la paraula, aquest cop per presentar els avaluadors.  Encapçalant el torn l'Oscar Gonzalez va  donar el seu parer sobre la relació de amor-odi amb el cafè de l'Eric. Ho va fer amb l'art que el caracteritza i complint al peu de la lletra amb els requisits d'un bon avaluador.

Lidia Plaza avaluà a la Maryana, a qui li va reconèixer el mèrit del seu discurs, ponderant l'estructura i el lèxic amprat,  alhora que donant-li alguns consells per millorar les següents xerrades.

Joan Fabregat, s'esplaià dient-li a la Judit tots el encerts trobats en el sèu discurs,  elogià la manera en que Judit utilitza la narrativa  i crec recordar que tant sols li va demanar una mica més d'humor.

Va ser l'Iñaki Eguiarte qui va avaluar al Jesús Salillas. Entenc que es preguntés espantat com s'ho faria desprès d'escoltar el discurs, però la veritat és que va complir amb el seu càrrec com un veritable veterà. Moltes coses a elogiar però també va saber donar consell de millora.

Els Discursos Imprevistos de la sessió van estar a càrrec de l'Ana Villar i per uns moments a  tots els que varem arreplegar el guant llençat, fiant-nos de la seva cara de bona nena, ens va fer passar el mal tràngol de representar a escriptors sense èxit. La Mª Teresa Campos va ser la reina de la nit i en Dani, la Marisol i jo mateixa varem fer el que vam poder...

Arribà el torn de l'avaluador general, que a aquesta humil redactora, li va semblar que l'Isaac Riera el va brodar.  Com l'hereu de la popular cançó catalana, es llui davant de tots. Cal destacar les paraules que dedicà a la presidenta a qui va dir que el seu català era lent pero amb un accent d'allò més "sexy"!!

Els informes del equip tècnic van ser força afalagadors  pel que fa als oradors, tots dins del temps i gairebé sense afegitons.  La Isabel però va esser implacable amb  els castellanismes que els catalanoparlants varem cometre...  No li faltava raó!

De nou la Presidenta s'adreça a tots per concloure la sessió no sense abans demanar el parer als convidats que hi assitien, a tots ells els hi semblà que ho vist fins aleshores els animava a tornar un altre dia. Així esperem que ho facin.   Finalment i després de recordant a tots el poper aniversari del Toast Master Club a Barcelona a celebrar-se el proper 24  de Maig. Marion donà la paraula a l'Ujier per a que tanqués la sessió i així ho vaig fer, contenta de haver viscut la meva primera diada en català al Toast Master Club!

Barcelona, 24 d'Abril de 2013