WE ARE PRESIDENT'S DISTINGUISHED CLUB!

Yesterday evening we enjoyed our first meeting in Barcelona Toastmaster, after summer holidays.

And we had the chance to welcome quite a number of guests! They were eleven! Wanda, a Polish woman, admitted her addiction to TM, as she came to visit us during her 1-week-holiday in Barcelona. ;-)

Our toastmaster of the day, Christian Clottu, made us think about the importance of decisions in life: “Decision shapes Future”, he said, and told us about his difficult decision of leaving Toastmasters , now that he has accomplished his goals as a speaker. Good luck with your next challenge, Christian; you are always welcome in BCN TM!

Was it all about “leaving”? Our timekeeper, Joan Marc García has left his entrepreneurship project; Rayane, ah-counter, told us about her decision of leaving Belgium in order to come back to Spain; Iñaki, table topic master, has left his job… For sure, when we leave something, when we close a door, a new window is opened for us :-)

Ambros Abellana inspired us with a speech about adaptation to the environment… and frogs… An experiment showed how a frog would die in its effort to adapt itself to changes in temperature… And Ambros then advised us to be adaptable but, in the process, never to forget our dreams.

Catalina Maldonado is a very responsible VPE, who will always have a good advice for improvement as a public speaker, even when delivering her speeches :-); with the inspiration of Antonio Machado, she gave us this thought: “Communicator, there is no style… The style is made by talking”.

Both speakers received the feed-back of proficient evaluators, David Ramírez and Lidia Plaza.

One of the reasons for my attending Toastmasters meetings is that I feel so inspired and moved when a good speaker is at stage.  And both David and Lidia are!

Table Topics, guided by Iñaki, were all about decisions… Our guests Andras, Rosa and Julia were all very brave and volunteered to participate and improvise a speech.

Andras admitted that he has been feeling a coward during his summer holidays, because he didn’t dare to stand up and participate in our last meeting in July, even though he wanted to… And he has decided not to feel back that way never again! Well done Andras!

Julia also mustered courage to act as a table topic; she was sitting next to me, and I know she had this inner conflict “I want to do it, but I do not dare… Do I rise my hand?...” And she did it! Congratulations, Julia, and welcome to BCN TM :)

Sweet Rosa enjoys public speaking, and she delivered a natural, fluent and very well presented table topic!

Our president Mariyana Tasheva was the general evaluator, and reminded us about not coming into the room until we hear an applause.

In her role of President, she informed us of the forthcoming contests: Club Contest on the 17th, Area Contest on October 4th. Participation is still welcome!

UN NOU CLUB QUE COMENÇA, 

“SOM-HI TOASTMASTERS"!!

Aquest Dimarts 9 de Setembre vam tenir ocasió d’acudir a la sessió inaugural i dempostrativa del que serà el nou club bilingüe Català-Anglès “Som-hi Toastmasters”.

Una sessió que només començar ja era plena de símbols d’identitat catalana, i que va inaugurar el Sergent d’Armes [Sergeant at Arms] Dani R., seguit de la càlida benvinguda que ens va oferir Cormac W., Governador de Divisió [Division Governor].

Judit Permanyer, impulsora principal de la iniciativa d’aquest nou club, fou la Toastmaster de la sessió [si, sí, no hi ha traducció possible!]. Un cop determinat qui seria el Blogaire [Blogger, aquesta era fàcil oi?] de la sessió, i havent rigut molt amb l’acudit de l'Ambrós A., es van introduir els papers de Cronometrador [Time-Keeper], Comptador de Falques [Ah-Counter] i Gramàtic [Grammarian], que no sense abans explicar-nos la seva tradició catalana preferida, van exercir respectivament Julia P., Nuria C. i Joan F. La paraula del dia, que caldria incorporar als discursos va ser “gaudir” [enjoy].

Així, el primer discurs ens el va oferir Aleix S.: “Quelcom que aprendre dels viatges”, que amb una posada en escena que convidava a viatjar, va saber transmetre un missatge sorprenentment sincer -no li importem a ningú- del qual en va treure un motiu d’inspiració; el que a la vida diària serien bojeries, en un viatge esdevenen anècdotes, i és així com hem de ser: autèntics, i com quan viatjem, no hi ha cap motiu per deixar de ser la persona que volem!

Amb un rerefons de temàtica castellera que la Judit P. anava configurant, com si entre tots anéssim construïnt un castell humà, vam sentir el discurs “Sant Sadurní” que la sadurninenca Isabel V. ens va oferir. Un cop explicada la tràgica història de Saturninus -mentre vèiem la imatge d’un acolorit vitrall-, i introduïda la tradició cavística [sí, del cava!], ens va mostrar el seu recorregut al llarg de les diferents poblacions arreu de catalunya que sorprenenment s’anomenen “Sant Sadurní de …”. Tot un paisatge i tradició catalanes que caldrà visitar!

Al final de la sessió, cal dir-ho, va fer gala d’un deliciós cava edició especial, d’un color blavós degut als ingredients afruitats!!

Tot seguit, Doriana B. ens va delir a tots amb el seu increiblement energètic “Relat Ortogràfic: Quan dos són multitud”, en què personificava el signe d’exclamació, la coma, el punt i el signe d’interrogació com si fos el més fàcil del món! Una interpretació que ens va fer riure molt, tot seguint les històries i “relacions tòxiques” d’aquests signes de puntuació.

Teresa R. ens va deixar clavats a les cadires i amb el sentiment a flor de pell. Amb un inici cantant una estrofa amb la melodia de Mi cajita de musica de Mercedes Sosa, començava “Records”.  Vam recórrer les tradicions catalanes -Les rotllanes de sardanes, la pasqua florida, les mones, la festa major, els crits de les gralles i els castells cimentats amb humans- deixant que els records de la seva caixeta parléssin per si mateixos. I és que no hi ha res com "entendre, respectar i estimar els records dels altres”, ja que els records són sentiments, i els “sentiments uneixen”.

Després d’haquets quatre discursos, com quatre pisos d’un castell humà, calien els pilars, l’estructura que fa de guia per a tot discurs, les avaluacions.

Jordi V., Sebastià B., Álvaro S. i Ana V. respectivament, van avaluar els fantàstics discursos, havent-se d’esforçar per trobar punts de millora!!! 

I per fi el Mestre Cormac W., qui ens va introduir a la secció de Discursos Improvitzats amb la seva divertida història en què intentava explicar la tradició del “Tió” a les seves germanes Irlandeses. 

Així, improvitzant-ho al moment, i tot intentant explicar-ho a una família irlandesa, Ambrós A. va argumentar la il·lusió de les criatures en preparar el Tió, Ariadna R. va intentar transmetre l’esperit d’equip que es necessita per construir un castell humà, i Jordi V. va defensar les raons per fer servir oli d’oliva per cuinar, enlloc de la tradicional mantega que caracteritza la cuina britànica i irlandesa.

Finalment, M.A.G, com a Avaluador General, després de demanar els resultats als Cronometrador, Comptador de Falques i Gramàtic, i de reconèixer l’esforç i entusiasme dels participants, va concloure la sessió amb un fragment molt ben trobat, del poema Llengua Materna de Marià Aguiló 

"Cap nació pot dir-se pobra si per les lletres reneix; poble que sa llengua cobra se recobra a si mateix".

I com mana la tradició, vam reunir-nos en un bar a fer unes begudes tot comentant l’èxit dels discursos.

Us esperem aviat, estigueu atents als avisos per a la pròxima sessió!!!

A.R.R.