UN NOU CLUB QUE COMENÇA, 

“SOM-HI TOASTMASTERS"!!

Aquest Dimarts 9 de Setembre vam tenir ocasió d’acudir a la sessió inaugural i dempostrativa del que serà el nou club bilingüe Català-Anglès “Som-hi Toastmasters”.

Una sessió que només començar ja era plena de símbols d’identitat catalana, i que va inaugurar el Sergent d’Armes [Sergeant at Arms] Dani R., seguit de la càlida benvinguda que ens va oferir Cormac W., Governador de Divisió [Division Governor].

Judit Permanyer, impulsora principal de la iniciativa d’aquest nou club, fou la Toastmaster de la sessió [si, sí, no hi ha traducció possible!]. Un cop determinat qui seria el Blogaire [Blogger, aquesta era fàcil oi?] de la sessió, i havent rigut molt amb l’acudit de l'Ambrós A., es van introduir els papers de Cronometrador [Time-Keeper], Comptador de Falques [Ah-Counter] i Gramàtic [Grammarian], que no sense abans explicar-nos la seva tradició catalana preferida, van exercir respectivament Julia P., Nuria C. i Joan F. La paraula del dia, que caldria incorporar als discursos va ser “gaudir” [enjoy].

Així, el primer discurs ens el va oferir Aleix S.: “Quelcom que aprendre dels viatges”, que amb una posada en escena que convidava a viatjar, va saber transmetre un missatge sorprenentment sincer -no li importem a ningú- del qual en va treure un motiu d’inspiració; el que a la vida diària serien bojeries, en un viatge esdevenen anècdotes, i és així com hem de ser: autèntics, i com quan viatjem, no hi ha cap motiu per deixar de ser la persona que volem!

Amb un rerefons de temàtica castellera que la Judit P. anava configurant, com si entre tots anéssim construïnt un castell humà, vam sentir el discurs “Sant Sadurní” que la sadurninenca Isabel V. ens va oferir. Un cop explicada la tràgica història de Saturninus -mentre vèiem la imatge d’un acolorit vitrall-, i introduïda la tradició cavística [sí, del cava!], ens va mostrar el seu recorregut al llarg de les diferents poblacions arreu de catalunya que sorprenenment s’anomenen “Sant Sadurní de …”. Tot un paisatge i tradició catalanes que caldrà visitar!

Al final de la sessió, cal dir-ho, va fer gala d’un deliciós cava edició especial, d’un color blavós degut als ingredients afruitats!!

Tot seguit, Doriana B. ens va delir a tots amb el seu increiblement energètic “Relat Ortogràfic: Quan dos són multitud”, en què personificava el signe d’exclamació, la coma, el punt i el signe d’interrogació com si fos el més fàcil del món! Una interpretació que ens va fer riure molt, tot seguint les històries i “relacions tòxiques” d’aquests signes de puntuació.

Teresa R. ens va deixar clavats a les cadires i amb el sentiment a flor de pell. Amb un inici cantant una estrofa amb la melodia de Mi cajita de musica de Mercedes Sosa, començava “Records”.  Vam recórrer les tradicions catalanes -Les rotllanes de sardanes, la pasqua florida, les mones, la festa major, els crits de les gralles i els castells cimentats amb humans- deixant que els records de la seva caixeta parléssin per si mateixos. I és que no hi ha res com "entendre, respectar i estimar els records dels altres”, ja que els records són sentiments, i els “sentiments uneixen”.

Després d’haquets quatre discursos, com quatre pisos d’un castell humà, calien els pilars, l’estructura que fa de guia per a tot discurs, les avaluacions.

Jordi V., Sebastià B., Álvaro S. i Ana V. respectivament, van avaluar els fantàstics discursos, havent-se d’esforçar per trobar punts de millora!!! 

I per fi el Mestre Cormac W., qui ens va introduir a la secció de Discursos Improvitzats amb la seva divertida història en què intentava explicar la tradició del “Tió” a les seves germanes Irlandeses. 

Així, improvitzant-ho al moment, i tot intentant explicar-ho a una família irlandesa, Ambrós A. va argumentar la il·lusió de les criatures en preparar el Tió, Ariadna R. va intentar transmetre l’esperit d’equip que es necessita per construir un castell humà, i Jordi V. va defensar les raons per fer servir oli d’oliva per cuinar, enlloc de la tradicional mantega que caracteritza la cuina britànica i irlandesa.

Finalment, M.A.G, com a Avaluador General, després de demanar els resultats als Cronometrador, Comptador de Falques i Gramàtic, i de reconèixer l’esforç i entusiasme dels participants, va concloure la sessió amb un fragment molt ben trobat, del poema Llengua Materna de Marià Aguiló 

"Cap nació pot dir-se pobra si per les lletres reneix; poble que sa llengua cobra se recobra a si mateix".

I com mana la tradició, vam reunir-nos en un bar a fer unes begudes tot comentant l’èxit dels discursos.

Us esperem aviat, estigueu atents als avisos per a la pròxima sessió!!!

A.R.R.