17 de Diciembre : Nos despedimos del 2014 y hacemos balance.

Ramón, el Sargento de Armas, inició la sesión con máxima puntualidad, no sólo por qué siempre hacemos lo posible para ceñirnos al horario sino que además teníamos una agenda muy intensa, y a medida que leáis descubriréis el porqué.

Ramón le dio la entrada a nuestra presidenta Mariyana que resaltó que era la última sesión del año 2014 y su última sesión como presidenta, y dejó que los seis invitados se presentaran.

A continuación Paul, el anfitrión de la noche (Toastmaster) nos introdujo la temática de la sesión, invitándonos a reflexionar sobre ¿Qué proyectos teníamos para el 2014 y no habíamos conseguido cumplir?. Nos explicó la agenda de la noche y siguiendo con la pregunta del día nos presentó al equipo técnico formado íntegramente por miembros que llevamos pocos meses en Toastmasters pero ya estamos desarrollando nuestras capacidades de liderazgo:  Hugo cronometrando el tiempo, Júlia contando las muletillas, Gustavo al frente de la gramática y nos descubrió la palabra del día: felonía (deslealtad, traición y acción fea) que no todos conseguimos el reto de incluirla durante las intervenciones pero enriquecimos nuestro vocabulario. El equipo técnico lo completaba Cristina, como bloguera…y sí habéis leído bien...tanto blog como bloguero,ra ya forman parte del diccionario de la Real Academia Española.

En mi opinión fue una de las sesiones más enriquecedoras, no tan sólo por la diversidad de los niveles de los oradores sino por el contenido de sus discursos ya que a pesar de que casi todos los participantes no habíamos alcanzado algún objetivo personal durante el 2014, durante la sesión tuvimos la oportunidad de aprender y recibir varios mensajes que seguro que nos ayudarán a mejorar la consecución de nuestros proyectos durante el 2015.

Olga, con su primer discurso titulado "Nacida para aprender" rompió el hielo y nos habló de ella, de sus aficiones e inquietudes, de sus metas personales y nos dio una clave muy útil: "Convertir nuestras limitaciones en oportunidades para mejorar"

Laia, nos presentó su segundo discurso (Organiza tu discurso) del Manual de Comunicación Competente: "La profecía de Pinocho". Hizo que nos familiarizáramos con el efecto Pigmalión y con su positivismo nos regaló dos consejos: "Focalizarnos en cosas buenas y visualizar lo que queremos que pase; deberíamos positivizar nuestras expectativas".

Jelena, con su séptimo discurso (Investiga tu tema) del Manual de Comunicación Competente y bajo el título "Viento y agua" nos acercó al Feng Shui, tanto desde la óptica científica como desde la práctica diaria, que ilustró con muchos ejemplos para ayudarnos a que fluya la energía y con alegría y felicidad nos dejó un mensaje impactante: "Los milagros suceden en cualquier momento".

Nacho, nos cautivó con su décimo y último discurso (Inspira a la audiencia) del Manual de Comunicación Competente titulado "Pisa los charcos que quieras". El contenido fue muy emotivo, ya que hizo un recorrido y balance de su vida personal, y compartió las inquietudes de su nuevo reto de aprender a ser padre. Y compartió  dos frases llenas de fuerza: "La felicidad no está en la cumbre sino en cada uno de los pasos que nos llevan a ella. Es mejor explorar que ser esclavo de los resultados."

Como os decía, si nos quedamos con las lecciones clave de cada orador tenemos una caja de herramientas más que completa para alcanzar nuestros retos del próximo año.

Con los evaluadores de la noche, Marcel, Sandra, Judit y Joan pudimos seguir aprendiendo como mejorar nuestras habilidades de hablar en público.

Madalina no nos dejó indiferentes liderando la sección de discursos improvisados y retó a los osados improvisadores con divertidos propósitos para el 2015 que Enrique, Ramón y Miguel desarrollaron con historias llenas de genialidad. Además nos dio un consejo muy útil “Participar más en los discursos improvisados durante el 2015”.

Rayane como Evaluadora General de la sesión hizo una valoración constructiva de la sesión que también nos ayudará a superarnos durante el 2015.

Nuestra presidenta Mariyana entregó las cintas de reconocimiento por los logros obtenidos: a Olga por su primer discurso y a Nacho por completar el Manual de Comunicación Competente.

Y el cambio de año también nos lleva a un cambio de presidencia del comité del club Barcelona Toastmasters. Mariyana agradeció la colaboración y apoyo de todo el comité y traspasó su rol, dando una cálida bienvenida a la nueva presidenta Catalina.

A continuación Paul supervisó las votaciones para elegir al nuevo comité. Los votos de los miembros fueron unánimes y una vez más la fuerza y pasión hicieron su presencia en la sala. Podéis ver sus sonrisas para seguir adelante con este gran club que es Barcelona Toastmasters.

Ramón concluyó la sesión y entre aplausos, risas y abrazos nos deseamos Felices Fiestas, con muchas ganas de reencontrarnos el próximo 7 de enero.
¡Os esperamos!

A CAGAR... (el tió!!)

Ja és nadal, i al SOM-HI vam trobar el remei per evitar un excés de dolçor i carrincloneria: la tradicional escatologia catalana tan nostrada d'aquestes festes, representades mitjançant el caganer i el tió. Però no va ser una sessió de merda (amb perdó!!!), ans el contrari; l'adob és necessari per donar fertilitat a la terra i propiciar abundor i sort, i així va ser com va transcórrer aquesta vesprada nadalenca, tothom va aportar la seva "cagadeta" per contribuir així a fer créixer el club d'oratòria en català.

 
 La Isabel Valdivieso, la TM de la sessió, va venir amb tió incorporat i va fer cantar i picar amb bastó a tots els participants. Això sí, abans ens va explicar l'autèntic origen d'aquest tradició (i és que no podem evitar deixar d'aprendre cultura general).

Un cop els membres de l'equip tècnic, la Conxita, la Cristina i el Pere, van explicar els seus rols i van fer cagar el tió, és clar, es va donar pas als tres discursos de la jornada:

-el primer, titulat MY NAME IS ROSA GONZÁLEZ, era el 5è de la mateixa Rosa González, i va aconseguir un gran impacte i diversió entre els assistents; ningú s'imaginava quines impressionants vivències poden derivar-se de tenir un nom tan comú com aquest.
- el segon duia per títol CARME GANDIA i va ser orat per Miquel Cazaña, el seu 5è discurs. A partir de la crònica familiar, en Miquel ens va oferir una història tendre i emotiva, sobretot molt emotiva.
- el tercer discurs va ser FESTA PER LES NEURONES MIRALL,  i era el 4art de la Blanca Ozcariz, i en ell ens va fer una demostració pràctica d'un tast de cava, i va complir perfectament amb l enunciat; els 5 sentits van gaudir de la seva exhibició.

Els avaluadors Jordi, Judit i Joan, un cop van cantar i picar al tió fins fer-lo cagar, van saber trobar punts de millora a uns discursos que ens havien semblat quasi immillorables.

I arribat el moment de les improvisacions, la Núria Claramunt les va proposar al voltant de dues paraules que sempre fan molta gràcia al la canalla: caca i cul. Els tres caganers van ser el Jordi, la Núria i el Josep Maria, i ens van oferir unes tifes que van anar del perfum més delicat a la pudor més inaguantable.

Per cert, que el Josep Maria ja és membre oficialment del SOM-HI, benvingut!

En definitiva, una sessió molt divertida, on qui més va patir va ser el bastó, que de tan picar el tió va acabar fet miques. I el millor va arribar al final, quan vam poder assaborir el cava que prèviament ja havien degustat les nostres neurones!

BONES FESTES!!!

SOM-HI 2 de Desembre 14

RIGOLETTO, LA TRAVIATA, .... TOASTMASTER SOM-HI.

Llums apagades, un llum s'acosta ,  i s'uneix a altres dues espelmes que eren l'única font de claror.   Una veu angelical ens canta una benvinguda, i s'obre la sessió de Toastmaster SOM-HI d'aquest 2 de desembre amb el tema de l'Òpera.

La Julia Pardo és la veu i la nostra Toastmaster del dia. Ens presenta els protagonistes de l'òpera d'avui.  Per una banda els encarregats de supervisar tota l'opera. Per un altra banda els personatges i els vilans.

El primer personatge, l'Eric López ens va delitar amb una peça amb el nom de EDUCAR-ENSENYAR. on ens va fer veure la diferència entre una cosa i l'altre de cara als nens.  Una interpretació genial.

El segon a aparèixer va ser Pilar de Obeso  amb l' ària CATALÀ PER MEXICANS  on expressava la seva relació amb el  català i com  una serendipitat  va esdevenir un gran amor.

I finalment el darrer personatge a aparèixer i fer el seu "recitativo secco"  anomenat       " EL SILENCI DE LA CABRETA. UNA HISTÒRIA DE TERROR va ser en Salvador Alemany  Ens va parlar d'una història que comença amb una cabreta molt boniqueta   i que va acabar en una colonoscòpia a l'hospital.

Els vilans  Judit, Doriana i Joan, van fer unes avaluacions molt educatives en català  i gens terrorífiques.

I va arribar l'hora de les improvisacions, cosa que no es fa mai en un òpera, però que a Toastmaster es la part que tots esperem.

El mestre de discursos improvisats va ser Jordi Mollón que ens va recordar aquell 31 de Gener de 1994 en que es va cremar el Liceu. La gran icona de l'Òpera a Catalunya.

En Jordi va posar en problemes als valents voluntaris que van haver d'anunciar  als demés de varies coses. En Pere va ser un dels directius que havia deixat de pagar l'assegurança antiincendis. La Marina va ser la productora que havia de dir als actors que canviaven el liceu per un lloc amb molt "bona" sonoritat, l'estadi olímpic.  I la Blanca era la periodista que donava la noticia sense utilitzar les paraules foc ni incendi.

I finalment va aparèixer la gran vilana. L' avaluadora general Teresa Rubinat que va fer una bona crítica constructiva de com havia anat la sessió.

Finalment es va presentar la junta de SOM-HI  i es va donar la benvinguda com a nous membres a la Marina i al Pere.

I a l'hora en punt s'acabava l'obra, Una òpera amb un final feliç i un brindis de pizzes i cervesa.

SOM-HI TM 18/11/14

ARRELS            
                                        

L'arrel és la part inferior d'una planta, generalment subterrània, que creix en sentit oposat al tronc i serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients. Poques vegades una descripció encaixava tant bé per l’equip tècnic format per la Blanca Ozcariz, l’Edu Couchez i la Isabel Valdivieso, introduïts majestuosament per la nostra toastmaster Teresa Rubinat, vestida de gala amb sabata de taló vermella alta com a elegant fermall, que introduïa els arbres com a nexe de la reunió.

Després de conèixer que a l’Eduard li agrada el desmai del llac de Banyoles que es deixa acompanyar pel vent, i a la Isabel el cep pel verd i marró de la terra, així com l’olivera, per la brillantor del capvespre, la nostra carismàtica Teresa va donar pas al tronc, la part principal de la tija d'un arbre, situada entre les arrels i l'enforcadura de les branques. Es a dir, els discursos com a eix central de la sessió.

La Rosa González, devota del pi pinyoner per mediterrani i donar molta ombra, amb el seu 4rt discurs “Ràpid” ens va apropar de manera gràfica, efectiva i emotiva al món de l’Ictus, tot indicant-nos les mesures de prevenció (manca de força al braç, paràlisi facial..) i rapidesa bàsiques per poder-lo combatre amb els menors danys possibles. Tota una lliçó de salut i vida a tenir en compte.

El Joan Fabregat, destacant el valor del garrofer –ja que les garrofes costen menys de replegar que les olives-, mitjançant “Entretenint després de sopar” ens va transportar a personatges cèlebres d’enginyeria elèctrica com Nikola Tesla, Thomas Edison, George Westinghouse i JP Morgan. No vam necessitar cafè! Invitats d’honor com el Josep Ma, estaven ben atents a respondre totes les seves endevinalles.  

Passant a les branques, la Teresa va donar peu als avaluadors Miquel Cazaña i Judit Permanyer, que van donar els millors dels seus suggeriments als oradors Rosa i Joan, respectivament.

Diuen que és a les fulles on, en la majoria de les plantes, té lloc la respiració i la transpiració, habilitats que de ben segur disposaven els voluntaris dels discursos improvitsats Josep Ma, Pere, Jordi i Ambròs que, dirigits pel magnífic mestre de discursos improvisats Jordi Varela, van interpretar magistralment un polític conscienciat pels ciutadans que reconvertia una alzina en escuradents. Tots ells molt convincents!!

Finalment, l’avaluador general Jordi Mollón, enamorat del roure perquè reviu com un arbre fènix, tot demanant els informes a l’equip tècnic va fer una valoració global molt positiva de la sessió, on la paraula del dia "arrel" va ser tot un èxit. A SOM-HI ja estem arrelats!!! Ens vens a visitar??