A CAGAR... (el tió!!)

Ja és nadal, i al SOM-HI vam trobar el remei per evitar un excés de dolçor i carrincloneria: la tradicional escatologia catalana tan nostrada d'aquestes festes, representades mitjançant el caganer i el tió. Però no va ser una sessió de merda (amb perdó!!!), ans el contrari; l'adob és necessari per donar fertilitat a la terra i propiciar abundor i sort, i així va ser com va transcórrer aquesta vesprada nadalenca, tothom va aportar la seva "cagadeta" per contribuir així a fer créixer el club d'oratòria en català.

 
 La Isabel Valdivieso, la TM de la sessió, va venir amb tió incorporat i va fer cantar i picar amb bastó a tots els participants. Això sí, abans ens va explicar l'autèntic origen d'aquest tradició (i és que no podem evitar deixar d'aprendre cultura general).

Un cop els membres de l'equip tècnic, la Conxita, la Cristina i el Pere, van explicar els seus rols i van fer cagar el tió, és clar, es va donar pas als tres discursos de la jornada:

-el primer, titulat MY NAME IS ROSA GONZÁLEZ, era el 5è de la mateixa Rosa González, i va aconseguir un gran impacte i diversió entre els assistents; ningú s'imaginava quines impressionants vivències poden derivar-se de tenir un nom tan comú com aquest.
- el segon duia per títol CARME GANDIA i va ser orat per Miquel Cazaña, el seu 5è discurs. A partir de la crònica familiar, en Miquel ens va oferir una història tendre i emotiva, sobretot molt emotiva.
- el tercer discurs va ser FESTA PER LES NEURONES MIRALL,  i era el 4art de la Blanca Ozcariz, i en ell ens va fer una demostració pràctica d'un tast de cava, i va complir perfectament amb l enunciat; els 5 sentits van gaudir de la seva exhibició.

Els avaluadors Jordi, Judit i Joan, un cop van cantar i picar al tió fins fer-lo cagar, van saber trobar punts de millora a uns discursos que ens havien semblat quasi immillorables.

I arribat el moment de les improvisacions, la Núria Claramunt les va proposar al voltant de dues paraules que sempre fan molta gràcia al la canalla: caca i cul. Els tres caganers van ser el Jordi, la Núria i el Josep Maria, i ens van oferir unes tifes que van anar del perfum més delicat a la pudor més inaguantable.

Per cert, que el Josep Maria ja és membre oficialment del SOM-HI, benvingut!

En definitiva, una sessió molt divertida, on qui més va patir va ser el bastó, que de tan picar el tió va acabar fet miques. I el millor va arribar al final, quan vam poder assaborir el cava que prèviament ja havien degustat les nostres neurones!

BONES FESTES!!!