SOM-HI 03/02/15 Carnestoltes

El club SOM-HI de Toastmasters dona la benvinguda al Carnestoltes 2015 amb tota la alegria de la nostra Presidenta la Judit que sempre ens acull amb el seu contagiós somriure!

La Toastmaster manté el misteri amagant-se fora de l’aula fins l’instant de la seva presentació:

Carnestoltes brilla amb tota la alegria que ens transmet la Isabel Valdivieso disfressada de pallassa, la reina Tarambana, que conduirà la sessió d’avui amb bon ritme i humor.

Un tema molt trist omple el primer discurs, el nº6 “EBOLA” de la Rosa Gonzalez, qui sent una experta en assajos clínics, ens instrueix en la recerca actual sobre el virus de l’Ebola. Un discurs que situa la historia del virus Ebola, l’afectació clínica i la lluita contra la epidèmia. Diversos organismes internacionals estudien i promouen la recerca per combatre aquest virus, entre ells destaca Medicos Mundi, a qui la Rosa dona suport i conclou el seu discurs animant-nos a afegir-nos a la causa!

                                          

El seu avaluador, en Joan Fabregat, li recomana estructurar millor el discurs, utilitzant enllaços més marcats i aclaridors. Alhora felicita a la Rosa per la seva fluïdesa divulgativa.

Continuem la sessió reprenent l’humor i la esperança gràcies a la pallassa Tarambana que ens presenta al Pere Casabón, qui s’apropa seriós al escenari per trencar el gel amb el seu primer discurs: “EGO SUM LUX MUNDI”. En Pere ens atrapa a tots amb un relat de la seva presumpta infantesa: “Un nen a qui eduquen exclusivament en llatí fins que s’adonen els serveis socials que no sap escriure i quasi tampoc parlar cap altre idioma, problemes psicològics conseqüents i allunyament del mon real..” Aquest és el protagonista de l’últim conte que el Pere està escrivint. Sí senyors, en Pere s’ha presentat amb una personalitat inventada, enganyant-nos i endinsant-nos a tots en el seu conte.....Una manera molt original i trencadora d’iniciar la seva carrera d’orador a Toastmasters.

Jordi Varela, com a evaluador d’en Pere, el felicita per sorpendre’ns amb aquest inici tan potent i culpidor. En Jordi valora la magia del conte que ens ha captivat i traslladat a la història d’un nen imaginari però interpretat per en Pere, el seu propi creador.

Un segont Icebreaker, en Josep Mª Subirà, amenitza el inici del seu discurs amb música, fent un repàs de la seva vida, des del naixement passant per la incubadora, perill de morir, renaixement, les seves fases de “Vigilant de la Platja”, la mili, la creu roja, els seus estudis d’infermeria i l'etapa a Anglaterra. Josep Mª busca una visió integrativa e integradora de la vida, dedicant-se a la prevenció de la salut per vies com la Emonutrició.

Conclou el discurs confessant que viu una etapa profundament engrescadora amb esperit lluitador i enriquit per la fusió de la nova i la més vella de les medicines, se sent com “L’últim Samurai”. Tot i haber exhaurit el seu temps en Josep Mª ens mostra un fragment de la película per visualitzar l’esperit que l’envolta aquesta etapa de la seva vida.

 

      

En Jordi Mollon felicita a en Josep Mª per l’estructura del discurs però l’avisa del abús de temps sobretot amb l’exposició del video, recomenant-li que integri la essencia o missatge del video dins del seu discurs, essent molt més emotiu alhora de transmetre el seu sentiment a l’audiència.

La nostra guia i amanitzadora de la sessió dóna pas a la Mariyana que obrirà:

 

La Mariyana ens va preparar 3 situacions on els atrevits voluntaris s’endinsaran i resoldran una inesperada situació:

La Julia ha fet de Sherlock Holmes, resolent un aberrant crim al barri de Gràcia. Amb l’ajuda del Dr. Watson indaguen quí ha estat el insolent brètol que ha ”fet pipi” a un portal del veïnat !

En Felip, en el seu nou paper s’ha tornat dona de sobte, i en entrar a la sala s’ha quedat encisat d’en Joan, així que li expressa la seva inquietud i desig d’apropar-se  (Felip està flirtejant amb el Joan...)

Visca Carnestoltes!!

En Jaume es posa el barret de bomber i ordenadament desallotja un edifici en flames. Tan la brigada com els veïns son perfectament guiats i organitzats pel Jaume que arodoneja el seu paper evitant tota conseqüència psicològica del personal accidentat!

Arribada l’hora de l’esperit autocrític de Toastmasters, en Miquel Cazaña felicita l’acurada presentació del equip tècnic, destacant la Conxita, la gramàtica, que ha fet de la Lingüística i la gramàtica una imatge poètica i delicada a qui cal respectar.Destacaré una de tantes frases acurades i exigents que ens ha ofert la Conxita: “aquesta nit tractarem la llengua com una dama delicada i elegant. I que, com a màxim, li arrugarem una mica el vestit. I que em podré dedicar a lloar l’encert d’un adjectiu ben posat o d’una metàfora reeixida”.

En Miquel Cazaña ha felicitat també el rigor i exigència dels avaluadors, felicitant-los alhora pel seu estil i per l’èmfasi  dels tocs positius dels oradors. Per últim, en Miquel ens recorda la importància de la puntualitat a l’inici de la sessió, i també la necessitat que tots els oradors respectin els temps que els han estat assignats.

Blanca Ozcariz